El col·lapse ferroviari viscut a Tarragona després de l’eclipsi del 12 d’agost no és una anècdota ni un fet aïllat. És, una vegada més, ploure sobre mullat. Passen els anys, canvien els responsables, s’anuncien millores i inversions, però per a milers d’usuaris del tren la realitat continua sent massa semblant: retards, incidències, saturació, trajectes interminables i una incertesa permanent.
L’eclipsi simplement ha posat el focus sobre un problema que al sud de Catalunya coneixem massa bé. Quan arriba un moment de màxima afluència, el sistema torna a demostrar les seves mancances i la seva incapacitat per donar una resposta adequada, fins i tot davant d’una situació prevista amb mesos d’antelació.
I després arriba el de sempre: passar-se la pilota d’una administració a una altra mentre els problemes continuen recaient sobre els usuaris.
Tarragona i el Camp de Tarragona necessiten unes connexions ferroviàries dignes, fiables i pròpies del segle XXI. No podem continuar normalitzant l’excepcionalitat com si fos quotidianitat. Perquè, malauradament, ja fa massa temps que plou sobre mullat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario